Ruta Viñes
Dr. Lluis Herrera
El 2025 s’han celebrat a Lleida els 150 anys del naixement de Ricard Viñes (1875-1943), un pianista brillant sovint requerit per molts compositors per estrenar les seves obres. Viñes va desenvolupar la seva carrera artística a París amb contínues gires de concerts per tota Europa, el nord d’Àfrica i també l’Amèrica del Sud. La commemoració ha estat, però, només un punt de partida per a moltes altres iniciatives que se seguiran fent a partir d’aquí.
Ricard Viñes Garcia Roda naixia a Lleida el 5 de febrer de 1875. Als set anys iniciava els estudis de música amb Joaquim Terraza, organista de l’església de Sant Llorenç i conegut professor de l’època i a l’edat de deu, gràcies a l’esforç dels seus pares, Viñes ja es traslladava a Barcelona per estudiar amb Joan Baptista Pujol. Dos anys després guanyava el primer premi de la classe superior de piano de l’Escola Municipal de Música, fet que li valgué el reconeixement i els consells d’Isaac Albéniz, decisius per decidir-se a anar a París i seguir els estudis amb Charles de Bériot al Conservatori de la capital francesa. Ben aviat el jove Viñes iniciaria una brillant carrera musical que el duria a ser un dels pianistes més reconeguts de l’època. A partir de 1885, Viñes perdia el contacte amb Lleida i no el reprendria fins al 1907, vint-i-dos anys més tard, a l’edat de gairebé trenta-dos anys amb motiu de la mort de la seva mare. A partir d’aquest moment i fins poc abans de la seva mort, les estades a Lleida de Viñes serien freqüents, sigui per visitar la família sigui per fer-hi concerts.
Ricard Viñes acostumava a venir a la Festa Major del maig i totes les seves estades -sense excepció- eren celebrades per autoritats, entitats musicals de tota mena (cors i orfeons, bandes, sindicats, etc.) així com per molts afeccionats, admiradors, amics i també curiosos que no volien perdre’s l’ocasió. Generalment precedides per crides a la participació per part de l’Ajuntament a la premsa, una multitud l’anava a rebre a l’estació de tren i l’acompanyava en comitiva fins l’Ajuntament de Lleida, una comitiva que passava per la rambla Ferran, el carrer del Carme, la plaça de la Sal fins la plaça Sant Joan i arribar finalment a la plaça Paeria per, un cop dins l’Ajuntament –al Saló de Plens-, fer-li la rebuda oficial i protocol·lària.
Justament, aquesta és la ruta que ens proposem fer enguany amb totes les bandes que participen al XXI Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida. Aquest cop, però, allargarem el trajecte fins la casa on Viñes va néixer, situada la cruïlla entre els carrers Major i Caldereries i també fins l’antic Teatre Viñes que es construí el 1919 ben a prop, a l’avinguda de Blondel.
La Ruta Viñes no pretén oferir una explicació exhaustiva de la trajectòria vital i artística del personatge sinó que se centra en la relació de Ricard Viñes amb la ciutat contextualitzant també els espais i el moment històric de la Lleida que Viñes va conèixer. Per fer-ho, s’han seleccionat diversos punts significatius de la presència de Viñes i la seva relació amb la ciutat.
Després dels concerts en solitari de Viñes el 1908 i el 1910, el 1911 es va organitzar un concert conjunt de Viñes i Granados que va despertar una gran expectació entre els lleidatans. Aquell any, la comitiva que els anà a rebre a l’estació i els acompanyà fins l’Ajuntament va ser especialment nombrosa. Les imatges corresponen al seu pas pel carrer del Carme i la plaça Sant Joan.
Sortida - Estació de Trens
Rebuda de Viñes i Granados a l’estació del tren el 8 de maig de 1911. A l’andana, a més de molta altra gent, hi havia l’alcalde Mario Sol acompanyat per diferents membres de l’Ajuntament. La Banda del Regiment de Navarra els rebé interpretant el pas doble Conde Luxemburgo.
Situem l’inici de la Ruta Viñes al davant de l’estació del tren per bé que l’estació actual no és la que conegué Viñes, llavors situada a l’altre costat de les vies, a la banda de Pardinyes. En cada ocasió la premsa es feia ressò del tren concret i l’hora d’arribada de Viñes. A l’estació s’hi concentrava una multitud de persones, entre altres les autoritats (alcalde, regidors, governador civil …) i els cors Clavé i orfeons que lluïen llurs estendards. Acompanyats per la música de les bandes civils o bé militars que s’hi desplaçaven, es rebia l’il·lustre convidat amb tots els honors possibles. A partir d’aquest moment es formava una comitiva que a manera de processó transcorria pels diferents carrers. Uns carrers que, en resposta a les crides de l’Ajuntament, havien estat engalanats. No únicament aquells que conformaven el seguici sinó també tots els lleidatans que sortien als balcons i terrasses, convertien cada visita de Viñes en un moment especial.
Signatura al llibre d’honor que va fer Viñes el 28 de maig de 1941, en el moment d’inaugurar els locals de Ràdio Lleida al carrer de Vila Antònia.
En el recorregut fins la propera parada al davant del Palau de la Diputació, hi ha un altre espai que volem destacar. Són els estudis de Ràdio Lleida situats ben a prop, al carrer de Vila Antònia. Tot i que abans de la guerra, l’emissora havia ocupat altres espais, el 1941 s’inauguraven els estudis actuals en un acte que va comptar amb la participació de Ricard Viñes. Ell va ser l’encarregat de fer el concert inaugural amb la interpretació de la coneguda peça Torre Bermeja d’Isaac Albéniz.
El Teatre Cinema Rambla s’inaugurava el 10 de maig de 1932. En aquells moments va ser el local més ben condicionat de la ciutat amb tota la maquinària capaç de projectar pel·lícules exclusivament sonores.
Igualment, sense deixar la rambla Ferran i ben a prop de l’actual Palau de la Diputació, hi existí el Cinema Rambla. El maig de 1941 Viñes hi faria una de les darreres actuacions a la nostra ciutat. Va ser un concert de Festa Major on Viñes, juntament amb la Capella Clàssica Polifònica de Barcelona dirigida per Enric Ribó, hi interpretà un repertori format, entre altres, per obres de Fauré, Ravel, Albéniz, Granados, Monpou, Rodrigo i Falla.
1a parada - Diputació de Lleida
El Palau de la Diputació va resultar de la remodelació de l’antic hospici construït a l’Hospital del Sant Esperit. Va fer-se càrrec de l’obra l’arquitecte Celestí Capmany i el nou edifici s’inaugurava el 1898.
El Saló de Sessions del Palau de la Diputació va ser en diverses ocasions l’escenari d’actes d’homenatge a Viñes. N’és un bon exemple la imposició de la condecoració de Comanador de la Reial Orde d’Isabel la Catòlica que se li faria el 1927. Viñes hi acostumava a passar per saludar els diferents presidents de la institució que en moltes ocasions el convidaven a actes oficials i banquets i tampoc no es perdien l’ocasió de participar a tota mena de celebracions organitzades per l’Ajuntament. Sovint li feien obsequis que Viñes guardava gelosament al pis de París, eren records de la seva ciutat.
Casa Sauses, propietat durant generacions de la família materna de Ricard Viñes, situada a la cruïlla entre els carrers Carme i Magdalena, just davant de la Diputació de Lleida.
Just al davant del Palau, situada entre els carrers Carme i Magdalena, hi ha encara avui la Casa Sauses, fàcilment identificable perquè està construïda amb maons vermellosos de ceràmica seguint l’estil aragonès. L’edifici havia estat la casa pairal de l’àvia de Viñes per part materna, M Teresa Vives Sauses. Aquella casa havia estat propietat de la família de feia molts anys i havia allotjat el taller de diverses generacions de ferrers. Segons la llegenda, és possible que un d’ells fos l’autor del conegut Balcó de Serraller que avui llueix el Palau just al davant tot i que anteriorment havia format part d’una casa del carrer Carme ben propera. Sigui com sigui, la família materna de Viñes tradicionalment havia residit al barri de Magdalena i havia celebrat molts dels seus casaments i batejos a la petita capella de Sant Jaume situada al carrer Turull i també a l’església de Sant Joan, que es convertí en parròquia del barri després de la destrucció de l’antiga església de Magdalena durant l’explosió del polvorí de la Seu Vella el 1812.
Tarja postal que Amali Prim, president de l’Orfeó Lleida Nova, lliurà a Viñes amb motiu de la seva visita al local el maig de 1919.. A l’anvers hi ha reproduït l’estendard de l’entitat i al revers la dedicatòria.
Una mica més endavant, al carrer Carme núm. 3 i just al davant de la pujada de la Trinitat, hi ha una casa gran amb uns porxos construïda als anys 30. L’edifici enderrocat havia allotjat al primer pis un espaiós local seu de l’Orfeó Lleyda Nova a inicis dels segle XX. El local disposava d’un escenari on diversos cantants locals i altres vinguts expressament de fora hi havien representat molta sarsuela. Fou justament aquí que el 1919 Viñes seria rebut pels cantaires de l’orfeó, assistí a un assaig i era nomenat director d’honor pel president del cor Amali Prim.
2a parada - Plaça Paeria
A totes les visites de Viñes a Lleida, la Paeria ha estat el lloc on s’hi han fet les recepcions oficials i protocol·làries, mentre que paral·lelament, a fora, a la plaça, es concentraven els cors Clavé i orfeons de la ciutat per homenatjar-lo.
Si seguim el recorregut per la plaça de la Sal, la plaça Sant Joan i els porxos, arribem a la plaça Paeria, escenari privilegiat de moltes de les estades de Viñes a la ciutat. El Saló de Plens de l’Ajuntament ha estat el lloc on els diferents alcaldes havien fet recepcions oficials al pianista i a fora, a la mateixa plaça, era també el punt on s’havien concentrat els cors i orfeons per rebre’l tot cantant. És especialment recordat l’homenatge que se li va fer el 1911 quan, juntament amb Enric Granados, Viñes va venir per actuar durant la Festa Major. El Saló de Plens també va ser el lloc de diverses recepcions i actes oficials, entre altres el nomenament com a director honorari de la llavors Escola Municipal de Música -actualment Conservatori- el 1941.
Fins el 1914, els concerts de Viñes sol o bé acompanyat per altres músics (Granados, Pujol, Orfeó Nova Tàrrega…) van fer-se gairebé sempre al Teatre dels Camps Elisis. A partir de 1916, es farien també a altres teatres de la ciutat.
Tot i que una mica allunyat, situat a l’altre costat del riu, volem fer esment de les moltes vegades que Viñes va actuar al Teatre dels Camps Elisis, en algunes ocasions acompanyat per Enric Granados (1911 i 1913) i també per Emili Pujol (1912) o bé per l’Orfeó Nova Tàrrega dirigit pel Mestre Güell (1927). L’edifici, integrat en els jardins inaugurats el 1864 per l’alcalde Manel Fuster, va passar per diverses etapes. Viñes ja va conèixer l’edifici que encara es conserva avui en dia, actualment en desús. Just al costat del teatre, al cafè, el 1910 s’hi celebrà un banquet organitzat pel Centre d’Art durant el qual Viñes seria nomenat soci d’honor d’aquesta societat de concerts lleidatana.
El Casino Principal situat al carrer Major va ser fins la guerra civil lloc habitual de trobada de la burgesia lleidatana. Durant les seves estades a Lleida, Viñes hi acostumava a passar estones tot xerrant i saludant els amics i coneguts.
Si seguim pel carrer Major fins arribar a la casa nadiua del pianista lleidatà passem per diversos llocs on Viñes hi va fer estada, és el cas del Casino Principal. Viñes hi acudia regularment a xerrar i saludar els coneguts i amics. En ocasions, per satisfer les insistents peticions dels assistents, també hi tocava algunes peces al piano.
A partir de 1916, Viñes va anar actuant a diferents teatres de la ciutat, és el cas del Teatre Victòria que el rebé en diverses ocasions o bé del Saló Nova Catalunya.
Una mica més enllà, al carrer Cavallers, en diverses ocasions Viñes va fer recitals al Teatre Victòria (1925, 1926 i 1941) i també s’allotjà al desaparegut Hotel Suís el 1916 per fer un concert just al davant, al Saló Nova Catalunya. A més, el 1927 també visitava el local del sindicat La Unió Musical situat davant el Teatre Victòria.
La Unió Musical va ser des del 1920 i fins la guerra civil l’única entitat sindical que agrupà els músics de la ciutat. El 1927, durant la seva estada a Lleida, Viñes els visità al local del carrer Cavallers i obrí el llibre d’honor amb la seva signatura i dedicatòria.
3a parada - Casa Nadiua
Cruïlla del Carrer Caldereries amb el Carrer Major
Viñes va néixer a la planta principal d’aquest edifici situat a la cruïlla entre els cèntrics carrers Major i Caldereries. Viñes hi passà els primers anys de la seva infantesa fins que el 1985, als 10 anys, ja es traslladava a Barcelona per anar posteriorment a París.
Viñes va néixer una mica més avall al el carrer Major, a la planta principal de la casa que fa cantonada amb el carrer Caldereries. La casa que encara avui existeix era propietat de la família paterna de feia algunes generacions i havia estat la llar del seu pare, en els anys d’estudis de Xavier Viñes a l’Institut de Segon Ensenyament situat llavors al Roser. El carrer Major, el carrer La Palma i la plaça de la catedral eren els emplaçaments on jugava el petit Viñes, un barri que coneixia bé. Havia estat batejat a l’església de Sant Pere i a partir dels set anys i fins els 10 aniria cada setmana a les classes de música a casa del mestre Joaquim Terraza que vivia ben a prop del Casino Principal.
La família Viñes-Roda visqué uns anys en aquest edifici de tres plantes però es traslladà al núm. 13 del carrer de Sant Antoni, on ja nasqué el seu germà Ramon Viñes.
Placa col·locada a la casa per Ràdio Lleida per recordar el lloc on Viñes havia nascut.
Des del 1984, a la porta de l’immoble hi ha una placa que Ràdio Lleida posà per commemorar els 50 anys de la creació de la primera ràdio a la ciutat amb la següent inscripció: “Ricard Viñes (1875-1943). Concertista de piano universal, Aquí va néixer i viure la seva infantesa”.
La Societat Novelty tenia el local al Saló Guardiola, un petit teatre situat a l’avinguda de Catalunya al qual s’entrava pel Cafè Catalunya. En diferents moments, aquest local va acollir nombroses entitats, entre elles el popular cor La Violeta.
Més enllà del carrer Sant Antoni, Viñes actuà a la Societat Novelty o Sala Novetats que existí a la cantonada amb el carrer Acadèmia en un concert organitzat pels membres del Casino Principal. Era el 25 de març de 1908 i Viñes tocava per primera vegada a Lleida en el marc d’una gira de concerts que s’havia iniciat al Palau de la Música de Barcelona pocs dies abans i que seguiria a Madrid i a diverses localitats d’arreu d’Espanya.
Convidat per Magí Morera, Viñes visità per primer cop el Xop-Bot el 1908. Posteriorment hi tornaria en altres ocasions. El Xop-Bop era lloc de trobada d’un grup d’intel·lectuals lleidatans (escriptors, pintors, músics…), una tertúlia que es mantingué fins la guerra civil acollint a més les persones rellevants que visitaven la ciutat.
En diverses ocasions Viñes també visità el conegut Xop-Bot, la casa d’estiu que els germans Jaume i Magí Morera feien servir, el primer com a estudi de pintura i el segon per escriure-hi el seus poemes. Aquesta casa, situada on avui es creuen el carrers República del Paraguay i Ramon Soldevila, estava llavors a tocar del riu Segre i servia com a punt de reunió d’un grup d’intel·lectuals de la ciutat que hi celebraven les seves tertúlies.
4a parada - Teatre Viñes
El Teatre Viñes ocupava l’antic solar de la Eléctrica del Cinca, un edifici que seria destruït en un incendi. Joventut Catòlica encarregà a l’arquitecte Francesc de Paula que hi fes el seu local social. L’entitat ocupava la primera planta mentre que la resta de l’edifici es destinà a teatre. Podem veure a Viñes al terrat de l’edifici amb la Seu Vella al fons el 1919, l’any de la inauguració.
Des de la casa on Viñes va néixer i seguint pel carrer Alcalde Mestre ben aviat arribem a l’avinguda Blondel on hi existí l’antic Teatre que duia el seu nom. El Teatre Viñes va ser construït el 1919 i Viñes vingué expressament de París per inaugurar-lo, hi oferí dos concerts els dies 3 i 4 de maig juntament amb el Quartet Renaixement liderat per Eduard Toldrà i la soprano Conxita Callao.
L’edifici modernista, obra de l’arquitecte municipal Francesc de Paula Morera, reunia llavors totes les condicions de capacitat, esveltesa i elegància desitjables. Més endavant, seria rebatejat com a Cinema Viñes, es convertí primer en una de les sales més exitoses de cinema mut de la ciutat i més endavant en un cinema convencional. El teatre, conegut inicialment com “la taça de plata” per la seva elegància i bon gust, va acollir al llarg dels anys tota mena d’espectacles: des de concerts fins a teatre, varietats i projeccions cinematogràfiques. Finalment, després d’una profunda remodelació el 1989, esdevindria l’actual CaixaForum.
Altres espais
Cementiri Municipal
Viñes moria a Barcelona el 29 d’abril de 1943 i l’endemà mateix era dut a Lleida. Primerament, el cos de Viñes va arribar a l’Ajuntament de Lleida i poc després, acompanyat d’una gran multitud, era enterrat al cementiri.
La comitiva que acompanyà Viñes el dia del seu enterrament sortí de l’Ajuntament i es dirigí al cementiri on fou enterrat al costat de la seva mare. Darrerament, amb les reformes que s’estan fent als departaments antics del cementiri, l’Ajuntament de Lleida l’ha canviat a un nínxol nou.
Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes
El concurs se celebra cada mes de juliol des del 1995. Aplega joves pianistes lleidatans així com altres vinguts d’arreu del món que busquen aconseguir un dels premis que s’hi donen i obtenir així una projecció important.
Des del 1995 que se celebra anualment el Concurs Internacional de Piano. Acull diferents categories que premien joves intèrprets d’arreu del món.
Plaça Ricard Viñes
De tots els espais de la ciutat, segurament la Plaça Ricard Viñes és un dels més populars per tots els lleidatans. Justament aquesta plaça va ser inaugurada el 1971 i ha estat reformada ara fa uns anys. L’antiga plaça lluïa un monument on es podia veure, en un costat, una estàtua de Viñes dret i, a l’altre, una placa de pedra on Ricard Viñes tocava el piano. Tot i que el monument ha desaparegut a l’actual plaça, la presència del músic s’ha reforçat amb el perfil de tres pianos de cua dibuixat amb rajoles al terra i darrerament també amb un espectacular mural en el lateral d’una de les cases.
L’actual plaça Ricard Viñes, situada a la part alta de la ciutat, és el resultat d’una renovació recent. Anteriorment, el 1971, la neboda del pianista Elvira Viñes vingué expressament per inaugurar el moment a Viñes que hi havia al centre.
El llegat de Ricard Viñes
Anys després de morir Viñes, la seva neboda Elvira, per tal d’atendre l’afecte que el músic tenia per la ciutat, el 28 de juny de 1950 va lliurar diversos objectes personals a l’Ajuntament de Lleida.
Posteriorment, el 1968, faria una segona donació amb la resta de pertinences del seu oncle. Tot plegat es va reunir per formar la Sala Viñes que hi havia l’antic Museu Morera inaugurada l’11 de febrer de 1975. Entre els objectes que conformen el llegat de Viñes, hi trobem retrats, pintures, dibuixos, caricatures, diplomes i medalles d’homenatge i reconeixements, un bust i una màscara, mobiliari, pergamins, partitures i escrits poètics, i un minúscul teclat utilitzat per fer exercicis de tècnica durant els viatges. Igualment, hi ha documents personals, fotografies i una col·lecció de programes i cartells de concerts.
El llegat de Ricard Viñes ha anat arribant a la ciutat en diferents moments. Actualment és custodiat per l’Ajuntament de Lleida i en bona part es conserva a l’Arxiu Municipal de la ciutat i també a la Universitat de Lleida.